Sotmeto els meus pensaments a un servidor remot amb cert afany de trascendència. Però algú, de l’altra banda, haurà de gestionar aquest magatzem d’anhels de multituts. Cal que em recordi a mi mateix que si es perdés, si s’enfonsés aquest pou pregón on escric, on m’enmirallo, on em busco entre ombres humides, no perdría més que el que perdo quan visc.
