sobre la ciència ara

“la ciencia es ahora una de las religiones más peligrosas. Cuando alguien tiene razón tiende a imponerla sin argumentos morales. La filosofia enseña a dudar, a ser escépticos. Es verdad que Copérnico, al demostrar que la Tierra no era el centro del universo, acabó con las creencias de la verdad absoluta, pero no basta con tener razón. Se puede sostener que para que seamos humanos hemos de dejar de ser animales y que para que la mujer sea igual que el hombre hay que liberarla de la maternidad y fabricar úteros artificiales. La ciencia es peligrosa cuando sirve a sospechosas conveniencias”

Joan Miquel Oliver, músic

pou

Sotmeto els meus pensaments a un servidor remot amb cert afany de trascendència. Però algú, de l’altra banda, haurà de gestionar aquest magatzem d’anhels de multituts. Cal que em recordi a mi mateix que si es perdés, si s’enfonsés aquest pou pregón on escric, on m’enmirallo, on em busco entre ombres humides, no perdría més que el que perdo quan visc.

retocs

Jo busco la naturalitat. El temps s’esfuma. Pero no es pot viure tot. Sé que no té sentit retocar un post, que en el retoc s’esfumaran tantíssimes subtilitats. Escriure al llindar d’allò poètic… Com he de parlar? vull que m’entengui algú?

límits

La vergonya. Fins on exposar-se als altres. El límit entre el públic i el privat. Tot i que no sóc tan diferent, almenys vull guardar un mínim de pretensió. Els pseudònims són importants. O som el mateix per tots? som el mateix per a un mateix?

reconeixo

Començo aquest blog amb l’esperança que m’ajudi a afrontar les meves dificultats d’expressió; també com un experiment, un espai on conèixer-me d’una altra manera

rebedor

El món és una gran sorpresa caleidoscòpica. La realitat supera la ficció. No sé si té sentit pescar d’aquí i d’allà, però dir-ho almenys, dir la meravella, sovint és viure-la o assaborir-la… Et vaig deixant gotetes de desig.